Farrera

Seia al banc de l’entrada de Farrera, escrivint de cara a les muntanyes del Pallars, i de sobte damunt la meva bossa vaig sorprendre una sargantana. Vaig aguantar la respiració, ben quieta perquè no em fugís de la vista. Però no hi havia perill: ella era atrevida i curiosa i continuà el camí cap a la meva falda fins que se m’instal·là damunt la llibreta oberta. Vols saber què escric?, li vaig demanar, cofoia de tenir-la dins d’un meu relat. Vull veure la vall tal com la veus tu, em va respondre. I juntes vam compartir el banc, la panoràmica i aquest petit conte.

Miracle Sala – agost 2021