Aquesta setmana es publica el poemari La mort és molt bèstia. Divendres vinent el presento a la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, juntament amb els contes de La força de les paraules.
Em fa molta il·lusió publicar aquest conjunt d’epitafis animals, que arriben acompanyats d’uns dibuixos preciosos que n’han fet la meva germana Maria Rosa i la meva cosina Fina. I un pròleg de Mònica Miró, que ha escrit una introducció fantàstica al món dels epitafis i els bestiaris en general. Ella mateixa té un llibre molt bonic, Perennia, amb poemes epigràfics del món romà traduïts al català (també hi ha l’edició en castellà).
En aquest enllaç es pot veure el pròleg i uns quants poemes i dibuixos de mostra.
Al final del llibre, hi he adjuntat també un epíleg on explico una mica d’on va sorgir la idea dels epitafis animals i la meva afició per l’epigrafia i la natura.
Us en deixo un fragment:
Gràcies als morts som vius, m’agrada recordar als meus alumnes i a tots aquells que es miren amb suspicàcia l’estudi de l’antiguitat, incloses la cultura i les llengües clàssiques.
Els epitafis d’aquest llibre beuen, doncs, d’aquestes dues grans passions: els animals i la literatura, amb la poesia epigràfica com a referent principal. Presentar les bèsties a l’hora de la mort m’ha semblat original i una bona manera de reivindicar-les, amb tota mena de variants i actituds devers la vida i la seva fi: de la ironia a la tristesa, de la denúncia de la injustícia a l’alegria d’haver gaudit de l’existència, dels advertiments a la compassió… M’he inspirat en la natura, però també en els llibres sobre biologia, en els poetes de múltiples bestiaris, en l’epigrafia clàssica i moderna, en la tradició cultural d’abans i d’ara. També en la meva experiència, és clar.
Per cert, amb l’Enric Soler, l’editor que ha cuidat també molt aquest llibre especial, vam decidir no posar el número 155 a la pàgina corresponent. Per denunciar, una vegada més, l’aplicació d’aquest article al nostre país i institucions i reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i el dret a decidir el nostre futur com a poble amb tota llibertat.