Farrera
Seia al banc de l’entrada de Farrera, escrivint de cara a les muntanyes del Pallars, i de sobte damunt la meva bossa vaig sorprendre una sargantana. Vaig aguantar la respiració, ben quieta perquè no em fugís de la vista. Però no hi havia perill: ella era atrevida i curiosa i continuà el camí cap a la meva falda fins que se m’instal·là damunt la llibreta oberta. Vols saber què escric?, li vaig demanar, cofoia de tenir-la dins d’un meu relat. Vull veure la vall tal com la veus tu, em va respondre. I juntes vam compartir el banc, la panoràmica i aquest petit conte.
Miracle Sala – agost 2021
Què li va semblar el conte? Les sargantanes són un públic difícil, tothom ho diu.
Li va fer gràcia ser-ne la protagonista, però va admetre que el conte no tenia punt de comparació amb la vista que teníem des del banc. Li dono tota la raó 🙂
Potser k fos la mateixa sargantana k em va visitar fa un parell d vespres a casa mentre llegia “la tardor” de l’ Ali Smith? He sentit a dir k hi han sargantanes molt instruïdes i k es desplacen constantment… Com algunes autores conegudes!
Podria ser. Potser per això tenia tan desfici per contemplar les muntanyes… No vam parlar de viatges 🙂