Avui, 19 d’octubre, faré la primera presentació del meu primer llibre en solitari: La força de les paraules (a les 7 del vespre, a la Llibreria 22 de Girona). Però no és pas, del tot, el primer llibre: fa 12 anys, tal dia com avui, amb la colla d’amics lletraferits, presentàvem a la Casa de Cultura de Girona el volum col·lectiu De nou en nou: contes de Girona (Edicions Curbet, 2005).

El 19 d’octubre de l’any 1959 es van casar els meus pares.

Avui és doncs, per a mi, una data molt especial. I avui m’he proposat de donar a conèixer aquest bloc i aquest web, amb els objectius de presentar els meus projectes literaris i oferir-me com a conductora de tallers, xerrades o altres activitats (vegeu l’apartat XERRADES I TALLERS).

Aquesta nit ha plogut, i cada vegada que passa això recordo el mes d’octubre que vaig viure fa vint anys al poble de Manikró (a Costa d’Ivori). Al matí, quan amb l’Eva estàvem a punt de marxar d’aquella comunitat entranyable, plovia pels descosits. Nosaltres també plovíem: la convivència de tants dies ens feia plorar el cor. Ens van calmar amb una de les seves nobles dites: la pluja beneeix els comiats. I els retrobaments.

Demà colliré les primeres olives de la meva petita olivera. Me la van regalar a Lleida, el març passat, quan em van atorgar el premi Narrativa de Món Rural per al recull de relats que presento avui.

I demà passat, potser trobaré bolets a l’obaga del meu poble.

La pluja, tan necessària aquest any, ho purifica tot, i ho omple d’un aire nou, com la “Purple Rain” de Prince.

Confio que aquest renaixement que respiro al meu entorn sigui també el del nou país que tots estem anhelant. I via fora!