Avui, 19 d’octubre, faré la primera presentació del meu primer llibre en solitari: La força de les paraules (a les 7 del vespre, a la Llibreria 22 de Girona). Però no és pas, del tot, el primer llibre: fa 12 anys, tal dia com avui, amb la colla d’amics lletraferits, presentàvem a la Casa de Cultura de Girona el volum col·lectiu De nou en nou: contes de Girona (Edicions Curbet, 2005).
El 19 d’octubre de l’any 1959 es van casar els meus pares.
Avui és doncs, per a mi, una data molt especial. I avui m’he proposat de donar a conèixer aquest bloc i aquest web, amb els objectius de presentar els meus projectes literaris i oferir-me com a conductora de tallers, xerrades o altres activitats (vegeu l’apartat XERRADES I TALLERS).
Aquesta nit ha plogut, i cada vegada que passa això recordo el mes d’octubre que vaig viure fa vint anys al poble de Manikró (a Costa d’Ivori). Al matí, quan amb l’Eva estàvem a punt de marxar d’aquella comunitat entranyable, plovia pels descosits. Nosaltres també plovíem: la convivència de tants dies ens feia plorar el cor. Ens van calmar amb una de les seves nobles dites: la pluja beneeix els comiats. I els retrobaments.
Demà colliré les primeres olives de la meva petita olivera. Me la van regalar a Lleida, el març passat, quan em van atorgar el premi Narrativa de Món Rural per al recull de relats que presento avui.
I demà passat, potser trobaré bolets a l’obaga del meu poble.
La pluja, tan necessària aquest any, ho purifica tot, i ho omple d’un aire nou, com la “Purple Rain” de Prince.
Confio que aquest renaixement que respiro al meu entorn sigui també el del nou país que tots estem anhelant. I via fora!
M’agrada aquest espai. No trigaré a llegir l’obra.
Gràcies, Carme! Ja em diràs què et sembla 😉
Gràcies per la presentació d’ahir vespre i per compartir La força de les paraules amb tots nosaltres.
Crec fermament en la força dels mots, i confirmo amb la lectura dels teus contes que les paraules són la veritable pell d’allò que construïm.
Uns versos de Salvador Espriu per a celebrar-ho.
Les paraules són
forques d’on a trossos
penjo la raó
Gràcies, Lina. Per les teves paraules i per les de l’Espriu. I per compartir un vespre tan especial. ‘Tis a strange mystery, the power of words! (L.E.L.)
Gràcies pel teu llibre! Finalment ens has fet cas. Mira que feia temps que t’ho dèiem, que havies de fer un llibre amb la nena d’Oló! Ah, molts records a la dona xica!!
Gràcies, Mike. Si veig la dona xica, li demanaré que em deixi llegir un tros més del seu diari 🙂
Passió per les paraules i pel seu destil·lat que tantes vegades hem compartit en tardes i nits èbries de literatura, és el resum d’un tros de la teva vida com a escriptora. Però això tot just comença! Preparem-nos lectors per a devorar la Miracle llibre rere llibre!!!
Tens raó, Tere, en el que dius de la passió, la literatura i l’amistat. En la resta, exageres com a bon amiga que ets. Una abraçada 🙂