Cap a la Jornada Literària de Cornudella, tot fent país

Sant Joan de Codolar

Vam arribar a Cornudella al migdia, després de travessar mig Catalunya i haver pronunciat amb veu alta el nom de les tres grans serralades que són l’espina dorsal del nostre país petit, les tres emes imprescindibles: Montseny, Montserrat i Montsant. Ja era l’hora de dinar i vam rodejar el pantà de Siurana (amb cotxe) per cercar una ombra que allotgés el nostre pícnic. L’aire del Priorat cremava i l’aigua era d’un blau verd que em feia pensar en un riu molt fresc d’Eslovènia, però al mateix temps era tan lluny de la carretera que vam preferir un altre menjador natural. El clima domesticat de dins el cotxe ens consolava de la gana i vam dirigir-nos cap a Sant Joan del Codolar, una ermita arrecerada enmig de la muntanya, al capdamunt d’un camí prim i d’herba escabellada que n’esquerda el cor d’asfalt. Les cigales feien l’estiu encara més descarat. Primer Sant Joan petit, i després el gran i definitiu, Sant Joan del Codolar, s’alçaven protegits per xiprers de troncs gruixuts, centenaris, múrgoles gegants entre les pedres. Vam dinar i fer una mica de migdiada. I en acabat rabents cap al poble, perquè necessitàvem una dutxa, i un cafè, i marinada, i no perdre’ns mentre corríem cap al punt de trobada.

Autors, lectors i organitzadors

Va ser una jornada literària i molt especial. La vam començar al celler cooperatiu, amb un tastet de vi i fragments de Manuel de Pedrolo, llegits per lectors de totes les edats, mentre fèiem el recorregut de l’edifici. L’acte fou amenitzat, a dins i a fora, per l’experimentació original del músic Miquel Àngel Marin i la pirotècnia de Rafael Tormo. Com uns flautistes d’Hamelí, ens van conduir en processó pels carrers de Cornudella fins a la part alta, cap al Casal. Allí els escriptors convidats vam ser rebuts per l’organització, l’ajuntament i sobretot per Jesús M. Tibau, el coordinador principal d’aquesta jornada que ja compta amb 11 edicions. Més música i pirotècnia, i també més lectures, aquesta vegada de les obres que presentàvem. Primer fou el torn dels novel·listes: Alfons Cama, amb L’olor de la seva pell (finalista del premi Crexells d’enguany) i Montserrat Espallargas, amb El Clan de la Ràpita (Premi Ferran Canyameres 2017). A continuació vingué la poesia: Eduardo Margaretto (poeta, autor de Mot i mirada) lloà la vitalitat cultural de les Terres de l’Ebre i Conxita Jiménez exposà la temàtica de El bres de les fargues, un recull poètic reivindicatiu i d’homenatge a les oliveres mil·lenàries d’Ulldecona. Els contes del meu llibre La força de les paraules (Premi Narrativa Món Rural 2017) tenen una mica tot, novel·la i poesia, i així van servir per tancar la ronda de presentacions. El sopar va ser a Lo Refugi i va arrodonir un vespre de detalls i complicitats literàries i amistoses.

La Trona de Siurana

L’endemà ens vam perdre una mica més pels revolts del Priorat. Ens vam enfilar al poblet de Siurana i vam resseguir de punta a punta aquesta atalaia de roca entre muntanyes, des de l’església al Salt de la Reina Mora i fins a la Trona. Sort que el paisatge era, per grandiós i impressionant, molt més compassiu que la temperatura.

Entrada a la Cartoixa d’Escaladei

Vam tancar l’excursió per la serra del Montsant amb una visita a la Cartoixa d’Escaladei. Bellíssima sota la carena majestuosa, tot i que l’hora encara era ben xafogosa. Aquí vaig recordar-me dels meus viatges a Grècia al pic de l’estiu: sota el sol implacable són visibles només dues espècies de mamífers, els turistes estabornits per la calor i els gats que jeuen arrambats a l’ombra.

En tornar, vam trencar a mig eix, a Lledoners. La tarda queia esbiaixada i darrere els camps, la serra montserratina, la M del mig, rosada i dolça, escoltava les cançons dels centenars de persones que rodejàvem la presó. Cançons grogues per amorosir la grisor de les condemnes. Per reclamar la llibertat robada. Perquè els nostres presos polítics ens sàpiguen a prop i mai sense memòria. Del seu compromís. Del nostre. Del de Pedrolo:

“…si en el futur he de ser recordat, m’agradaria ésser-ho no com un simple creador de mons imaginaris, de ficcions, sinó, per damunt de tot, com un català que en un moment de la història del seu país, aquell que li tocà de viure, un moment tan difícil i propici a tots els abandons, va restar fidel a la seva terra i a la seva llengua.”

Des de fora de la presó de Lledoners, diumenge a la tarda

(Aprofito aquesta entrada per recordar que queden 7 dies per aconseguir la PRIMERA AGENDA LITERÀRIA EN CATALÀ! No es vendrà a les botigues, o sigui que, si la voleu, l’heu d’encarregar fent-vos mecenes del projecte de Verkami. Endavant, segur que no us en penediu. Allà hi trobareu informació sobre festivals com el de Cornudella i molts altres detalls i fragments relacionats amb la literatura. Moltes gràcies!)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *