L’octubre d’aquest any va començar amb un recordatori reivindicatiu arreu del país. 5 anys d’un referèndum que encara no sabem ni on ens ha dut ni on ens durà. Però sí cap on volem anar. Malgrat les amenaces, els judicis, els exilis, les presons. A Oló vam optar per reforçar-nos amb la literatura, que sempre és un bon reconstituent.

De fet, podríem dir que vam començar l’octubre el 30 de setembre, quan encetàvem l’Oló de Lletres, les primeres jornades literàries olonenques i moianeses, amb la presència de Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2019, poeta i persona d’un calibre impressionant. Vaig tenir el goig de conduir una entrevista on, com sempre, la poeta vallesana evocà la seva trajectòria vital i literària d’una manera franca, irònica i generosa. Als peus hi teníem la Queta, la seva gosseta. Com la reina d’Anglaterra, bromejava ella. Portava una samarreta amb aquest poema-homenatge a Walter Benjamin:

Colom a una finestra de Barcelona
Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me?

I en vam llegir d’altres:  el primer, dedicat al dia en què ens trobàvem (“Setembre 30”), el darrer, un homenatge a l’endemà, l’1 d’octubre, “Una bellesa terrible ha nascut”. Entremig, Marta Pessarrodona en digué més, enllaçats hàbilment amb la memòria: “Nit trista de Sant Joan”, un poema resposta a “Midsommarnatt”, el que li oferí Gabriel Ferrater poc després d’haver-se conegut; o bé “Bella dama coneguda”, una de les composicions més estimades de l’autora, dedicada a la mare del poeta reusenc de qui aquest any commemorem el 100 aniversari del naixement i 50 de la mort.

Es van acabar tots els llibres de Pessarrodona que havien portat els amics de Cal Cisteller, llibreria de Navàs. Jo mateixa em vaig quedar sense. Però ara que ja m’he fet amb Tot m’admira (Viena), el recull de la seva poesia completa (un mes després), tinc pendent un retrobament a Sant Cugat.

Aquell mateix divendres, s’obria al públic l’exposició Retrats d’Escriptors (encara es pot visitar), de Maria Rosa Sala, germana meva, molts dels quals han servit per il·lustrar l’agenda literària d’aquest any i de les quatre edicions anteriors. Durant tot el mes se n’han anat fent els lliuraments i distribució. I encara queda feina per enllestir. I algunes agendes per vendre: es poden trobar al Quiosc d’Oló, la Fundació la Plana i a les llibreries Cal Cisteller (Navàs), Parcir (Manresa), Foster Wallace (Vic), L’Altell (Banyoles) i la 22 (Girona).

L’1 d’octubre al matí vam començar-lo molt diferent del que feia 5 anys que commemoràvem. Vam fer una passejada literària per l’entorn del poble, amb lectures de fragments sobre el paisatge i exercicis d’escriptura.

El cartell d’Oló de Lletres és obra d’Aniol Calafell i Valeri. Serví també de coberta per les llibretes que s’editaren per a l’ocasió.

Els més de trenta participants de totes les edats seguírem una ruta de cinc quilòmetres pel sender de la riera, segons l’itinerari dissenyat pel Centre Excursionista d’Oló. Alguns dels textos resultants, realment bonics, s’han publicat a l’instagram d’Oló de Lletres.

A la tarda del mateix dissabte, una colla d’adults assajà la lectura en veu alta de poemes i microrelats amb membres del Grup Escènic d’Oló i Ràdio 010. La quitxalla, mentrestant, combinava un Laboratori de Lectures conduït per Anna Carrera i Amanda Flamerich i jocs amb el Moviment Júnior. Al vespre hi va haver Recital Poètic: primerament, actuaren els participants del taller de lectura en veu alta de la tarda, amb poemes d’autors catalans, locals (alguns de meus: “El banc del si no fos”, “Com passa el temps” i un sonet de balcó), i un d’Enric Casasses, amb el qual convidaven el poeta, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2020, a afegir-se a la festa de les lletres. Casasses s’aixecà d’entre el públic i encetà el seu propi recital, amb un record d’algunes vivències al Moianès, traslladades a la composició “Som a l’era”, on parla del mas del Perer i el seu entorn.

La nit es tancà amb l’actuació poeticomusical de Roc Casagran i Cesc Freixas, lletres i espectacle de to més musical i reivindicatiu.

Diumenge al matí es reprengué una segona passejada literària pels miradors del poble i al migdia hi hagué una tertúlia, dirigida per Montse Corrius, entre els autors vinculats amb Oló: Daniel Palomeras, Marta Julià i jo mateixa. Laia Güell també hi era convidada però hagué d’excusar-se per problemes personals. A la tarda, el Correllengua homenatjà Joan Fuster amb la lectura d’aforismes a càrrec del Club de lectura de la gent gran i l’actuació musical del grup Diode.

Tant l’organització com el públic vam valorar molt positivament aquesta primera edició d’Oló de Lletres, on es va escoltar música i poesia, es va llegir, es va escriure, es van comprar llibres, es va parlar i es va gaudir plenament de la literatura. El poble esdevingué poeta, i fins i tot poema. Ara toca pensar en l’edició de l’any vinent.

Pel que fa al meu octubre de lletres personal, l’he continuat amb algunes presentacions de llibres, noves lectures i algunes descobertes sorprenents. Consigno aquí les obres de tres autores amb qui he compartit tertúlia i presentacions:

• Marta Julià. L’illa dels records (Andana). Una novel·la juvenil, breu, guanyadora del premi Ciutat de Dènia. Sensibilitat, poesia, aventura, bondat, creixement, amor i amor per les lletres… tots els ingredients que m’emocionen. Onírica i dolça. Una nena que perd l’àvia, que perd els records… Juntes comencen un viatge per rescatar-los, al mar de l’altra banda, on hi ha pirates de la memòria.
• Marta Julià. Sala i Ricardis i el drac de Sant Fruitós. Conte infantil, màgic i molt ben lligat per explicar l’amor als llibres i omplir de fantasia la biblioteca de Sant Fruitós. Un drac que roba llibres perquè li fan companyia. Com un flautista d’Hamelí dels llibres. Bonic.
• Cristina Garcia. Els irredempts (La Breu). Un llibre de tres relats que impressiona per com està escrit. Cops de paraules. De frases. Tot escuet i milimetrat. Necessites més lectures per seguir la història, les referències, el vocabulari. Com un menjar exquisit, amb ingredients insospitats, impenetrables, però que t’atrapa, t’amara el coll d’un gust xocant i alhora absorbent. Un homenatge literari que et fa créixer com a lector, com a persona.
• Marta Pasqual. El malaventurat senyor Causs (Empúries). Novel·la breu feta a partir d’una recerca sobre els alemanys reclosos a Caldes després de la Segona Guerra Mundial. S’explica a bastament l’operació “carn picada”, vital pel final de la guerra. I altres episodis històrics que tenen a veure amb els personatges que es desenvoluparan a partir de la meitat del llibre. Àgil i fresc, escrit amb un to de crònica, complicitat, imaginació, amb dosis de fantasia per omplir els buits de la recerca (malgrat la feinada d’arxiu i molts contactes personals per ampliar fonts i informació) que la mateixa autora reconeix. I mentre estic escrivint aquesta entrada (30 d’octubre al migdia), Pasqual rep el 42è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero per l’obra La casa dels caps de setmana, una història de tres generacions de dones. Enhorabona, Marta!

I, com cada any, no podia faltar un cap de setmana rural amb els amics Lletraferits. Aquest cop vam anar a Besalú, vam planificar la nova temporada literària i vam escriure sobre taxistes, cuines i senglars.

Visca les lletres! I que plogui!