Atrezzo per l’Oló de Lletres 2023

El meu octubre en vers, com l’octubre de tots,
comença el dia u, el sisè aniversari
d’un clam que va ser històric. Jo, també amb la Mercè
Rodoreda i Oló. Li fem una festassa
de lletres i de mots, amb una excursió
al Molí del Ciuró, on el seu rebesavi
va néixer. La llegim, la cantem, la imitem,
anem a Romanyà. La sentim a prop nostre,
sabem la seva pena, les fugides, les pèrdues.

Més endavant, la guerra de nou forada el món
a una banda del mar, mentre a l’altra mirem
l’horror televisat. El cor se sent un nàufrag:
el salven els poemes, com un anhel de treva,
temptejos de comprendre. Vaig al Tocat de Lletres,
Manresa, com a casa. Sí que hi ha gent que estima
l’art de la poesia. Conec en Craviotto:
la seva joventut és alenada tendra
per la literatura feta en la nostra llengua.

Poetes en diàleg: Sònia Moya i Xavier Mas Craviotto

Els dilluns, la poeta Laura López, al curs
on ens revela veus que traspassen fronteres,
primer ens llegeix Forcano, que ens du per les ciutats
d’orient i el desig que fa de llum als versos.
Tot seguit, Rasha Omran, el dolor de l’exili,
el recompte de dols, la desolació
que, perillosament, esdevé habitual,
poemes que apallissen la sensació de pau:
“Com la negror s’endinsa en l’armari d’una vídua jove”.

El dia es fa més curt, la lluna té un eclipsi.

He passat dues tardes a Salt, Casal d’Infants:
amb contes viatgem a llocs on la tristesa
es cura amb les paraules. Si es pogués enviar
el consol mar enllà, faríem una flota
de mots per conquerir la pau, en vers o en prosa.