El segon poema de confinament, avui que és el Dia internacional de la poesia: un sonet dedicat al meu balcó, i sempre als que fan tot el possible per protegir-nos i ajudar-nos contra la pandèmia. Una abraçada immensa i un agraïment infinit!
SONET DE BALCÓ (1)
Al racó del capdavall, l’olivera,
jove encara, estén mànigues de flors
vers els balcons del davant, amatent
al tràfec de veïns que busquen sol.
Humils, al repeu, els josepets grocs
i l’espernallac, perruca de vent,
m’ensumen, miren, m’escolten els mots
quan surto a donar el volt jo i pensaments.
Les petúnies, com si fos festa, es muden
i ensenyen els colors sense manies
a borinots, abelles o marietes.
En canvi, veig que està pansida la violeta:
em recorda del món la malaltia
que em fa estimar el balcó fent-me reclusa.
#JoEmQuedoACasa #JoActuo
Molt maco. Sort de balcons, hortets i jardins, i plantes a les finestres si no tens un gos per anar a passejar. Amb sort també venen ocellets.
Sí, quina sort! Els ocells només els veig a passar. Gossos pel parc, ocells pel cel. Tot distreu! Gràcies!
Ole, que bonic.
Gràcies, Carme! Que bé que t’hagi agradat!
Ole tu Miracle, reina dels mots!
Olé tu, Lluïsa, reina de l’alegria! Gràcies, guapa!
Com acompanyen les teves paraules Miracle, guareixen d la ràbia i son bàlsam davant la impotència i la cosa maldestre de les mesures k prenen els miserables del centre.
Gràcies wapa!
Gràcies, Tere. M’encanta que t’acompanyin les meves paraules i que et serveixin per inspirar noves tertúlies 🙂
Molt maco el sonet. Fa pensar en la necessitat que tenim d’anar a la natura i amb les moltes ganes que tenim de gaudir de la que hi ha al nostre abast.
Ara ho necessitem més que mai.
Gràcies per aquests mots tan ben interpretats.
Gràcies a tu! Tens raó: la natura ens cuida i ens manté l’esperança.
Sort de la natura. Poder gaudir com mai de allò que tenim i que no valorem. Gracies pel teu bonic poema. Una abraçada virtual
Gràcies!! Una abraçada també per tu, carregada de flors!
Que bonic, Miracle, el sonet de balcó! Crec que mai tant com ara hem estimat els balcons, les eixides, els patis i les finestres de casa! Pren valor el que ja en tenia, però no ens hi fixàvem.
Gràcies, Miracle, per regalar-nos aquest moment de plaer i de realitat!
Carina
Gràcies a tu. És veritat: tenim molta sort si tenim una natura propera que ens acompanya en aquest temps de clausura.