SONET DE BALCÓ (2)

De sota ve un xivarri colossal.
Amb tot, la prudència em diu: “Silenci!
Que resta molt encar de captiveri:
convé pau i harmonia entre el veïnat.”

Compto els minuts dels que allà a baix passegen
el gos que jo voldria de company:
calculo si faig els mateixos passos
en el tros de balcó que repeteixo.

Quan toca llençar les escombraries?
I anar a comprar? No falta alguna cosa?
La ciutat em respon: “Queda’t a casa!

Si et cal acció, desfulla margarides,
inventa’t un poema per les roses,
celebra que existeixes al terrat.”

#JoEmQuedoACasa #JoActuo #TotAniràBé