Pètals de neu,
muntanya de flor blanca.
Fa olor de cel.
Hi ets, rierol,
per suavitzar els silencis
de valls pregones.
Trànsit de boires
enrabiades, desfetes,
que volen ploure.
A una paret solitària:
Mans que t’han fet,
peus passant per davant.
Tots els pots dir.
És un secret a mitges
amb el camí.
Què guardes, roser
gavarrer, en aquest cofre
lluent? És temps?
Ni a cada branca
posant un adjectiu,
no es pot descriure
tanta bellesa al cel.
Ets un arbre amb fortuna.
Salut, muntanya!
Me’n torno a la terra baixa.
Records als déus.
(Farrera, febrer 2020)
Fantàstic Miracle, veig que has seguit tenint inspiració poètica!
Ja hem tornat del Nord amb energia renovada, i esperem que renovable per molts anys.
Abraçada,
Lluís
A Farrera és impossible que no vingui la inspiració! i sempre t’atrapa treballant. Una altra estada magnífica, tot i que amb vosaltres encara hauria estat millor. Ben retornats i que gaudiu de la neu que ha volgut visitar-vos de nou. Records i una abraçada!
Miracle
Ets genial Miracle! Admiro profundament el teu talent! Petons
Moltes gràcies, Lluïsa! I jo el teu! Una abraçada!