El segon poema de confinament, avui que és el Dia internacional de la poesia: un sonet dedicat al meu balcó, i sempre als que fan tot el possible per protegir-nos i ajudar-nos contra la pandèmia. Una abraçada immensa i un agraïment infinit!

SONET DE BALCÓ (1)

Al racó del capdavall, l’olivera,
jove encara, estén mànigues de flors
vers els balcons del davant, amatent
al tràfec de veïns que busquen sol.

Humils, al repeu, els josepets grocs
i l’espernallac, perruca de vent,
m’ensumen, miren, m’escolten els mots
quan surto a donar el volt jo i pensaments.

Les petúnies, com si fos festa, es muden
i ensenyen els colors sense manies
a borinots, abelles o marietes.

En canvi, veig que està pansida la violeta:
em recorda del món la malaltia
que em fa estimar el balcó fent-me reclusa.

#JoEmQuedoACasa #JoActuo