Un poema per al Dia de la Poesia Catalana a Internet (17 de març) i d’agraïment per al personal sanitari i tots els que treballen perquè els altres estiguem bé. #JoEmQuedoACasa

Confinament

Una amenaça m’atrapa
i em tanca als confins de casa,
em llença al sofà o al llit,
em fa córrer per les cambres
com una roomba astorada,
i m’empeny a la nevera
amb l’ímpetu d’una allau.
I si vull comunicar-me,
només ho puc fer a distància.
Tothom està bé? I la mare?
També.
La pluja que caigué ahir
m’omple la tassa de te:
tinc un balcó, convertit
en espai de reunió:
vent, sol, pluja, flors i jo.
Hi falta un gos, bé que ho sé.
Des d’aquí llancem proclames
d’agraïment i abraçades
de força per als guerrers
que ens defensen la salut.
I també volem cridar
contra aquell decret d’alarma
oficial i insuficient.
Les parets no diuen res.
Però sé que el virus no ataca
si et reclous a dins de casa.
Sols està permès als llibres
sortir fora dels prestatges:
venen, m’agafen la mà
i em porten a viatjar
arreu del mon i del temps,
cap a dins dels meus confins.