Pètals de neu,

muntanya de flor blanca.

Fa olor de cel.

 

 

Hi ets, rierol,

per suavitzar els silencis

de valls pregones.

 

 

Trànsit de boires

enrabiades, desfetes,

que volen ploure.

 

A una paret solitària:

Mans que t’han fet,

peus passant per davant.

Tots els pots dir.

És un secret a mitges

amb el camí.

 

 

Què guardes, roser

gavarrer, en aquest cofre

lluent? És temps?

 

 

 

Ni a cada branca

posant un adjectiu,

no es pot descriure

tanta bellesa al cel.

Ets un arbre amb fortuna.

 

 

Salut, muntanya!

Me’n torno a la terra baixa.

Records als déus.

(Farrera, febrer 2020)