Baixa la nit, s’ajeu a les teulades,
escampa pels terrats olor d’estrelles.
Es tanquen balcons, la ciutat s’apaga,
els carrers són encara més deserts.
Per sopar es mengen retalls de converses,
records de jocs i festes a les places.
Bufa una brisa dolça, un vent de seda
regira el son, la por i les esperances.
A fora no és tot mut: el cel parteixen
les gavines amb xiscles per sagetes,
i lluny, compàs del temps, la veu del xot.
Les voreres alberguen feristeles:
el món en pausa els ha eixamplat el bosc.
Passegen sense guants ni mascaretes.
#JoEmQuedoACasa #JoActuo #TotAniràBé #EnsEnSortirem
M’encanta. Quina inspiració!
Molt evocador d’aquestes nits
Sí, i ben reals. Ahir sentia el xot, que era com un àngel de la guarda 🙂
Gràcies. Li diré al balcó 🙂
Magrada llegir que tot ens acompanya fins i tot el xot
I que be que ho facis arribar a traves de la poesia
Merci
A la nit sento el xot i és un bàlsam. És la natura la poeta. Gràcies!
Punyetera geni!
Tu sí que vales!!! Gràcies, guapa!