Sonet de balcó (4)

Baixa la nit, s’ajeu a les teulades,
escampa pels terrats olor d’estrelles.
Es tanquen balcons, la ciutat s’apaga,
els carrers són encara més deserts.

Per sopar es mengen retalls de converses,
records de jocs i festes a les places.
Bufa una brisa dolça, un vent de seda
regira el son, la por i les esperances.

A fora no és tot mut: el cel parteixen
les gavines amb xiscles per sagetes,
i lluny, compàs del temps, la veu del xot.

Les voreres alberguen feristeles:
el món en pausa els ha eixamplat el bosc.
Passegen sense guants ni mascaretes.

#JoEmQuedoACasa #JoActuo #TotAniràBé #EnsEnSortirem

8 pensaments a “Sonet de balcó (4)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *