Sonet de balcó (5)

Surto al balcó, m’assec a la gandula.
Les flors obren els ulls, ja estan despertes,
la cara més gojosa per la pluja
d’ahir, pel sol d’avui més mallerengues.

Les heures coregen caminades fresques,
les clavellines, aires de fortuna,
i la tulipa blanca, tota dreta,
evoca el cigne esvelt d’una llacuna.

Jo he copiat el gest dels cactus: no em moc.
I ells em diuen que el mal de les espines
he d’aprendre a treure’m, a poc a poc.

Que faci de les flors una aspirina.
Mentrestant, embogit, el roser groc
canta un rap. Li és igual si desafina.

#JoEmQuedoACasa #JoActuo #TotAniràBé #EnsEnSortirem

3 pensaments a “Sonet de balcó (5)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *