Estimada senyoreta Pepis (de Sallent)

Estimada senyoreta Pepis,

Dimecres passat, el dia de santa Llúcia, que ens conservi la vista, vaig tenir el gran plaer de tornar a Sallent per presentar el meu llibre. I és perquè m’hi havies convidat tu, en nom d’ADONA’T, una associació que treballa per la dignificació i la promoció de la tasca realitzada per dones. Em vaig sentir com a casa, en un espai que havia estat un restaurant a la meva època de professora a la localitat: can Rovira. L’Alba, antiga companya de l’institut Llobregat, com tu, la Marta i la meva germana Isabel, que també van venir, m’anava dient: aquí hi dormia tal, aquí hi havia el menjador, aquí la cuina… Em van anar bé aquelles indicacions per reconèixer un espai on havia gaudit de bones companyies i converses. Tornar als llocs és tornar als records. I jo em vaig sentir acollida tant per uns com pels altres.

I per un públic afable que, a part de ser format per la meva mare i la meva germana, d’Oló, la Núria Lorente, una amiga escriptora de Sant Vicenç de Castellet, ex-companyes de feina i membres de l’associació, també comptava amb la presència d’una meva ex-alumna, la Mireia Fernández, que ara és la professora titular de clàssiques de l’institut. Un altre motiu d’alegria. No cabrien en aquest article totes les sensacions que em van venir al cor i al cap només trepitjar el carrer on havia treballat i el centre de la població de Sallent.

Un dia ja n’escriuré més coses, però avui vull dedicar-te a tu, estimada senyoreta Pepis, les meves paraules, per agrair-te la teva invitació de dimecres al local d’ADONA’T i alhora les teves inoblidables col·laboracions a la revista Espies durant els anys que vaig ser a l’institut. Elaboràvem aquesta publicació (que es continua editant, ara en format digital) amb els alumnes de 3r d’ESO i en trèiem tres exemplars per curs.

La majoria dels teus savis consells s’adreçaven a cartes d’estudiants que tenien problemes d’amor i poca acceptació del seu físic. Alumnes, professors i la resta de personal estàvem encantats amb la variació, humor i originalitat de les teves respostes.

I em fa gràcia incloure’n alguns exemples en aquest article. A una noia que es lamentava de tenir els pits petits, li deies: “Pensa que petit no és sinònim de lleig. Els teus poden ser petits i bonics, encara que a tu no tu semblin”; i, en la mateixa tònica, argumentaves a un noi, que també es queixava de la “seva” mida: “No te n’avergonyeixis. El que importa realment és si funciona o no quan arriba el moment. T’asseguro que quedaràs parat de veure com s’estarrufa…”

Deixa’m acabar aquestes línies per demanar-te què recomanaries al nostre país, també petit, perquè no defalleixi i pugui sobreviure a les convulsions i amenaces que últimament està patint, sigui quin sigui el resultat de les eleccions de dijous.

Sé que, em responguis o no, tens una visió optimista i generosa de la vida, en tots els seus àmbits. Segur que també en el nostre futur com a poble.

Per això, estimada senyoreta Pepis, rep un sincer agraïment i una fortíssima abraçada de la teva seguidora més fidel.

2 pensaments a “Estimada senyoreta Pepis (de Sallent)

  1. Senyoreta Pepis

    Estimada amiga,

    Reconec que sóc de llàgrima fàcil, però la teva carta m’ha arribat al cor i no he pogut evitar de vessar-ne unes quantes.

    Gràcies per transportar-me al passat per uns moments i recordar-me l’entrellat i el secret de la nostra secció El retorn de la Senyoreta Pepis a la Revista Espies, i de com tu em feies arribar les cartes i jo les respostes.

    Ai… Miracle…!!! que difícil m’ho poses amb la teva pregunta… Què puc recomanar a aquest país tan nostre i tan petit… jo, una simple mortal i que fins i tot tinc la meva bola de vident amb la bombeta fosa des de fa temps?… Em recorda el reducte de la Gàl·lia de l’Astèrix i l’Obèlix envoltats de romans per tot arreu i ells lluitant, tots a la una, per preservar la seva identitat com a poble.

    Aquest cop no vull donar cap consell, només diré el que jo faig i faré per no defallir i sobreviure:

    Fa dies que fujo de totes les notícies siguin o no enverinades, dels whatsapp bons i falsos, dels acudits divertits, dels sarcàstics i dels maliciosos.

    Reflexiono molt sobre com és possible que en una democràcia tinguem gent a presó o degradada del seu càrrec quan se’ls hauria d’haver donat, a tots, una medalla al civisme.

    Estic cansada i fastiguejada d’escoltar “noietes” i càrrecs polítics, IGNORANTS i MENTIDERS/ES, que només diuen bajanades: “… a Catalunya els nens i nenes no poden aprendre el castellà a les escoles… els catalans volen fora de Catalunya als andalusos…. les famílies ja no es parlen entre elles….” etc. etc. etc…
    Al meu país els nens i nenes treuen millors notes de castellà que els de les seves escoles, i fins i tot tenim molts llicenciats en hispàniques.
    El meu país és un gran país d’acollida, tothom hi és benvingut i ho dic per pròpia experiència, els meus avis són catalans d’origen francès, aragonesos i andalusos, van venir aquí perquè passaven gana… Sí…, gana…, igual que la resta d’immigrants que arribaven diàriament en trens a Barcelona procedents d’aquestes terres anomenades “una españa grande y libre”.
    Al meu país les famílies estan obertes al diàleg i si estan barallades són per altres causes, no pel procés independentista com ens volen fer creure.

    Em dol que en aquestes eleccions no hi hagi una llista única per fer un front comú, com en el poblet de la Gàl·lia, però no vull que el meu país caigui en mans de “la virreina” i de la resta de galifardeus que només el portaran a la foscor, al retrocés i a la misèria (almenys en la part cultural).

    Fa molts dies que només escolto el meu cor, per tant fugiré del vot útil i racional, votaré amb el COR, perquè solament és d’aquí d’on surten els bons sentiments i ja veurem què passa, però segur que si tots i totes fem el mateix ens en sortim.

    Una forta abraçada de la persona que malgrat la distància mai t’oblida.

    Senyoreta Pepis

    Respon
    1. Miracle Sala

      Benvolguda i estimada senyoreta Pepis,

      Vaig compartir la teva graciosa, humaníssima i reconfortant resposta amb el món virtual. I heus aquí alguns dels comentaris que vaig rebre sobre la nostra correspondència. Vols dir que no hauries de tornar a obrir la consulta? 🙂

      «Xulíssima la resposta de la senyoreta Pepis.»
      «Molt bo.»
      «M’ha encantat!!! I la resposta, geniaaaaal!»
      «M’ha agradat molt, tant l’article com la resposta. Molt entranyable!»
      «A mi també em va agradar molt. La història de retrobament amb la senyoreta Pepis és molt tendra.»
      «Fa molta gràcia!»
      «És molt bonic l’article del bloc, i la resposta, molt sincera!»
      «Preciós.»
      «Molt bona. Gràcies per compartir-ho.»
      «Molt bé. De vegades penso en què fa en Patufet. Ho dic perquè també és petit. Però espavilat.»
      «Ei, jo també necessitaria consultar amb la senyoreta Pepis. Però no pels meus pits, amb això ja estic conforme».
      «Senyoreta Pepis, quins dies té consulta?»
      «Molt simpàtica la senyoreta Pepis.»
      «Molt bé, i gràcies.»
      «Que maco… votarem amb el COR.»
      «Quants records! Quina il·lusió que et devia fer retornar a Sallent de la mà d’ADONA’T! I can Rovira! Està tan maco? El recordo bé! Quines sopes més bones que ens feia la Maria! I quina resposta més maca, la senyoreta Pepis! Gràcies per compartir-ho.»
      «Veus com sí que és veritat que amb els teus emotius escrits fas saltar les llàgrimes. I com diu la senyoreta Pepis, demà a votar amb el COR»

      Una abraçada grandiosa i un a reveure ben aviat. Que tinguis bones festes, senyoreta Pepis, i un feliç 2018. I que així sigui també per al nostre petit país!

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *