Literatura negra a Tiana (i el color groc)

Fa un parell d’anys, a Girona, vaig assistir a una biografia musicada de Manuel de Pedrolo, seguida d’una conferència que en va fer la seva filla, Adelais. I me’n vaig emportar com a resum preciós una de les afirmacions que ella va fer sobre l’autor i la seva obra ingent: que escrivia amb la voluntat principal de fer un servei a la llengua. Vaig pensar que aquesta motivació també seria la meva.

Benassar, Martín i Anna Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo.

El català és una llengua maltractada i amenaçada per imposicions i mentides,  però també amb una capacitat ferotge per resistir i una tradició literària llarga i riquíssima, que avui dia té la sort de comptar amb festivals que en reconeixen el llegat, en presenten les novetats i conviden a incrementar-ne el gruix. Com el festival Tiana Negra, l’únic dedicat a la literatura negra en català, que es va celebrar aquest darrer cap de setmana a Tiana, una perla del Maresme que jo no coneixia.

Pedrolo, és clar, va ser la figura que va encetar els actes conduïts per Sebastià Benassar, l’ànima d’aquest festival, a la Sala Albèniz del Casal de la localitat. I Maria Aurèlia Capmany qui en protagonitzà l’últim. I és que aquest any 2018 se celebra el centenari del naixement d’aquests dos titans de la literatura catalana, que comparteixen, no sols una vocació i dedicació literària enorme i multidisciplinar (teatre, novel·la –negra o no–, assaig…), sinó també un compromís sense fissures amb el país, present tant en la seva obra com en la seva vida: Pedrolo, com a defensor de la independència i la idea de Països Catalans;  Capmany, com a activista cultural, social i feminista.

Entremig d’aquests dos homenatges, es recordà una altra figura i “negrot” emblemàtic, malauradament absent des de fa vint anys: Jaume Fuster, també treballador incansable per a la llengua i la cultura de casa nostra (traductor, escriptor, guionista…). L’Àlex Martín, professor, especialista en novel·la negra i director de la col·lecció Crims.cat, reconeixia que la documentació i projectes que deixà Fuster són d’una magnitud descomunal.

Molts altres escriptors actuals hi presentaren obra de factura recent: Llorenç Capdevila (Pacte de Silenci), Esperança Camps (La draga), Susana Hernández (Males decisions), Joan Carreras (La dona del Cadillac), etc. També hi va haver lloc per a parlar de Sherlock Homes i les seves traduccions al català, de la narrativa negra breu, de les cròniques de crims en la història de Catalunya…

Estudi recent sobre La cua de palla.

Dirigint la col·lecció La cua de palla (segons els experts, una de les millors del gènere a nivell mundial), Pedrolo va obrir el camí de la literatura negra a casa nostra, a través de les traduccions de grans autors com Raymond Chandler o Ross McDonald i impulsant-ne la creació pròpia. Les portades són totes grogues, imitant el color que a Itàlia s’identifica amb la novel·la negra, ja que l’editorial italiana Mondadori l’havia utilitzat com a representatiu de la seva primera col·lecció “de misteri”.

El groc, d’una manera o altra, sempre acaba sortint als meus articles. I així serà, tristament, mentre encara tinguem presos i exiliats polítics. Com va dir l’escriptor Joan Carreras abans de presentar el seu llibre, tenim el deure de recordar-ho en qualsevol acte públic on participem. De no oblidar-ho, ni en privat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *