Merlí, Thoreau i la llibertat

Parlaré de Merlí, però primer vull recordar que fa 92 dies (3 mesos exactes) que en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez són a la presó, i 75 dies que hi són en Joaquim Forn i l’Oriol Junqueras, privats de la llibertat que hauria de defensar el filòsof més famós de Catalunya.

L’òliba, l’au blanca que planeja per la nit merliniana, representa el goig de conèixer i la llibertat de pensament com a primer fonament de la democràcia. Per això és símbol d’Atena (o Minerva), que, a part de ser la deessa de la saviesa i les arts, és la protectora d’Atenes, el bressol d’aquest sistema polític basat en el poder del poble.

El que més em va agradar de l’especial d’ahir de TV3 dedicat a Merlí no va ser el capítol final, sinó l’escena que va voler recordar el gran Francesc Orella i que pertany a un episodi dedicat a Henry Thoreau. Curiosament, s’escau que aquesta és l’última escena que es va rodar de la sèrie. En ella, un Merlí cerimoniós demana als peripatètics que es tapin els ulls, uns ulls plorosos que ja preludien el comiat tant de la sèrie com del professor de filosofia, mentre ell pronuncia un fragment de Walden o Vida als boscos, obra principal del pare de l’ecologia:

Vaig anar als boscos perquè desitjava viure deliberadament i veure si era capaç d’aprendre tot allò que la vida m’havia d’ensenyar. No volia descobrir a l’hora de la mort que no havia viscut.

Aquesta sèrie ha tingut moltes virtuts, com convertir temes vitals i teories filosòfiques en debats quotidians al carrer, al restaurant o a les aules dels instituts. Aquests debats, però, també han qüestionat el guió pel tractament d’alguns aspectes més o menys polèmics: major protagonisme dels personatges masculins, homogeneïtat d’origen i classe de l’alumnat, crítica supèrflua de la política, presència del procés independentista de biaix i encara només per ser ridiculitzat… La qüestió, però, és que Merlí no ens ha deixat indiferents, siguem professors, alumnes o ni una cosa ni l’altra. Ha aconseguit que tots ens exercitem, una mica més, en pensar, que és l’objectiu de tot filòsof. Com en Joan Burdeus, que cada setmana, a la revista digital Núvol, hi ha dedicat un article quasi tan atractiu com els capítols que comentava.

Quedem-nos amb alguns dels bons detalls que ens ha deixat Merlí: una paraula nova que si hagués durat més temporades potser hauríem proposat com a neologisme (merlinada), un capítol dedicat al nou filòsof Merlí Bergeron, amb sentències tan contudents com “La filosofia serveix per combatre la tonteria” o, més suggerent, “Que les coses siguin d’una manera no vol dir que no es puguin canviar”, i la meva escena preferida, quan una nit, a la terrassa d’un àtic, en Merlí diu a l’Ivan que una llonganissa (o fuet) és ben tallada quan hi podem veure la lluna a través.

Merlí dona per més encara. Per exemple, també és una mostra de la programació d’altíssima qualitat que ha ofert i que ofereix TV3, malgrat amenaces, retallades i futur incert. Aquestes últimes setmanes, jo, que no sóc gaire teleaddicta, m’he enamorat de moltes propostes (noves) fetes per la nostra televisió pública: Preguntes Freqüents, Està Passant, This is Art… per no dir documentals i altres programes que ja tenen una tradició de temps com Polònia o Sense Ficció.

A Merlí hi han sortit moltes coses, però no hi hem vist ni tele, ni internet, ni videojocs, ni ràdio, ni diaris… com si l’institut Guimerà fos al mig dels boscos de Thoreau. Els peripatètics han estat, en això, especials o privilegiats, o és que ja tenien prou maldecaps amb el dia a dia de les relacions personals per encaparrar-se en els problemes de la política i el carrer.

Però quan s’empresona algú per les idees, ens empresonen a tots. Perquè ningú no ens pot prendre la llibertat de pensar, tal com diria Merlí. I, encara més, ningú no hauria de robar la llibertat a qui la defensa, que afirmaria Thoreau, precursor, no sols de l’ecologia moderna, sinó de la desobediència civil i pacífica.

I molts de nosaltres, afortunadament, pensem el mateix, perquè, encara que ens condemnin per les nostres idees, ens sentim lliures i volem que tothom ho sigui. I avui hem tornat a omplir places per reivindicar l’alliberament dels nostres presos polítics. Us volem a casa. Força al braç i llum als ulls. #somgentdepau #seguim


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *